"Algunes persones miren el món i diuen: per què? D'altres, el miren i es pregunten: per què no? ". G.Benjamin Shaw.
AUTOOCUPACIÓ VS EMPRENEDORIA:
Fins ara, hem estat tractant la inserció laboral en funció del treball per compte aliè, és a dir, per treballar per una altra persona però potser alguns i algunes de vosaltres teniu en ment la creació d'un projecte propi o us agradaria per la vostra professió treballar per vosaltres mateixos, és a dir, per compte propi. Actualment s’està potenciant l’emprenedoria com a sortida ja no només per la manca d'ocupació sinó també per deixar aflorar els desitjos de muntar el nostre propi negoci o bé, per adquirir un que ja existeix (re-empresa). Segur que hi ha moltes persones que us animen a emprendre i no vull començar desanimant-nos però tampoc us vull mentir: iniciar un projecte no és tan fàcil com sembla a primera vista. Cal tenir les idees clares i ser capaç de no decaure en l’intent durant el procés que a vegades, pot ser dur i carregós.
Quan es tracta d'iniciar el propi camí professional i referir-nos-hi sóc més partidària d'utilitzar la paraula auto-ocupació que no pas emprenedoria. Considero que tot el vocabulari que envolta l'emprenedoria (ser emprenedor/a, iniciar...) forma un conjunt d'elements que dibuixen una única actitud: EMPRENDRE. I aquesta actitud o competència és molt valorada i necessària no només per iniciar un projecte professional propi sinó també per a qualsevol projecte que iniciem per compte d'altri. Entenc però, que la marca EMPRENEDORIA és més moderna, més dels temps que vivim i crea impacte... però cal ser emprenedor/a en tots els àmbits de la nostra vida, especialment i pel cas que em pertoca, el professional. En el context empresarial - d'autoocupació, ser emprenedor/a no significa un altra cosa que ser un/a autònom/a.
En fi, deixant de banda opinions i maneres d'entendre les coses (a l'hora de la veritat que importa l'etiqueta utilitzada si en el fons volem dir el mateix) la INICIATIVA, la CREATIVITAT i la FORMACIÓ serien tres dels factors claus a l’hora de començar.
Iniciativa per al desenvolupament d’un projecte personal, la confiança en un mateix, el sentit crític, l’adaptació a un mercat o sector que canvia constantment, l’assumpció de riscos i evidentment el coneixement o experiència professional i formació en l’àmbit en el que volem desenvolupar-nos de manera autònoma. Hem de saber crear un feedback entre la nostra idea d’empresa i l’entorn i/o mercat partint d’aquests coneixements, aptituds, competències i habilitats.
Tinc una IDEA. Puc convertir-la en negoci? És viable? Per on començo? Quan necessito invertir? Necessito socis? Hauré de contractar personal? Quin mercat hi ha? Penseu que, l'emprenedoria no és només tenir una idea. És un procés, no un fet puntual. I la seva essència consisteix en intentar crear una "cosa" nova. Innovar, crear un valor afegit. Aquest procés el podríem dividir en diverses fases:
1- Identificar l'oportunitat o la idea. Innovació, creativitat. L’emprenedoria no és quelcom puntual, sinó un procés que parteix d’una idea (inspiració) i que s’activa trobant les oportunitats per convertir-la en un negoci viable i rentable. En el cas de l’emprenedor/a social, l’objectiu es centra en el valor social i la seva missió.
2- Decisió per portar la iniciativa endavant i reunir els recursos necessaris. Iniciativa, planificació.
3- Engegar l'empresa. Superar els obstacles de l'entorn (tràmits, impostos, recursos...) i els personals (por al fracàs, canvi de vida, falta de compromís...).
4- Gestionar l'èxit. Assumir riscos i saber gestionar-los.
5- Garantir el manteniment futur. Perseverància, proactivitat, no rendir-se al primer contracop.
Podríem dir que, les competències clau de l'emprenedor són:
- Autoeficiència.
- Proactivitat.
- Optimisme.
- Capacitat per assumir riscos.
- Capacitat per gestionar tot el procés.
- Motivació. Especialment per resoldre els possibles problemes i conflictes i gestionar la incertesa. Cal buscar el punt mig entre precipitar-nos i no planificar i quedar-nos paralitzats no fent cap pas endavant.
- Resistència a la frustració.
- Veure el fracàs com un aprenentatge.
- Ser capaç de veure més enllà.
- Flexibilitat.
- Versatilitat.
- Responsabilitat.
- Lideratge. Saber gestionar l’equip de treball clarificant rols i tasques corresponents potenciant els interessos col·lectius.
El PLA D’EMPRESA és l'eina imprescindible per poder desenvolupar el vostre projecte, conèixer la seva viabilitat i l'ús com a guia i per la presa de decisions. I no només cal tenir-la present en engegar el projecte, sinó també un cop aquest ja estigui en marxa. S'ha d'anar modificant en funció de les necessitats de la vostra empresa. L’estructura del pla d’empresa acostuma a ser estàndard però tot i així cada organisme treballa amb el seu propi.
Aquesta seria l'estructura més comuna:
A) Presentació del projecte i de l’equip o persona fundadora.
Com a introducció i presentació es tracta de redactar l’origen de la idea, els objectius professionals i personals, el currículum del promotor o promotors, perquè creiem que hi ha necessitat d’oferir el producte o el servei, anàlisi de dades de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats, la fitxa descriptiva de l’empresa, en quin moment del procés ens trobem i les previsions de futur.
B) Pla de màrqueting o comercial.
En aquest apartat es realitzarà un anàlisi del mercat, l’entorn especialment dels proveeïdors, la competència, el perfil del client potencial i la política comercial que es vol desenvolupar. Heu de pensar que el mercat i, en funció del cost del vostre producte i/o servei, condicionarà el pla de màrqueting. En aquest apartat també heu de tenir molt present les xarxes socials. Quines xarxes són més adients i més atractives per al meu projecte. Quina xarxa és millor en quant al target al que em dirigeixo. I de quines eines puc disposar per conèixer el mercat i la competència del meu sector. En aquest cas, també cal incloure no només les xarxes sinó també les opcions que m'ofereix internet (pàgina web, serveis de manteniment...).
C) Pla jurídico-fiscal.
Cal especificar la forma jurídica que adoptarà la nostra empresa junt amb tots els elements referents a la seva constitució.
D) Pla de recursos humans.
Cal presentar un organigrama de l’estructura que tindrà l’empresa en quant als recursos humans. Es descriurà els llocs de treball, les funcions de cadascun.
E) Pla de producció o del servei o d’operacions.
Explicarem el servei que es vol oferir o el producte mitjançant la descripció dels recursos que es necessitaran per portar-lo a terme o fabricar-lo i el càlcul del cost unitari en el cas de correspondre a la fabricació d’un producte.
F) Pla econòmic i financer.
Descripció dels estats comptables, el balanç de la situació inicial, el compte de resultat provisional, la previsió de tresoreria, el balanç de la situació final i el punt d’equilibri (quan la xifra de ventes no obté ni beneficis, ni pèrdues).
G) Conclusions i/o annexos.
Per acabar i en mode de conclusions, resumirem i valorarem el pla d’acció i la manera com el portarem a terme.
En aquest pla de negoci i concretament en el pla de màrqueting, trobo a faltar el projecte de comunicació i per tant, penso que caldria incloure'l. Aquests dos conceptes -màrqueting i comunicació- són complementaris i normalment s'integren en el mateix departament d'una empresa. Si comentàvem que el pla de màrqueting busca l'estretègia comercial, el de comunicació s'ocupa de la imatge, la reputació/identitat corporativa i la cultura o valors que volem transmetre de la nostra empresa. Per tant, seria interessant desenvolupar i definir-la en aquests aspectes. Un pla de comunicació que també cal que quedi reflectit en l'ús que se'n faci de les xarxes socials.
Malgrat no haver-hi un espai dedicat al pla de prevenció de riscos laborals (mesures i activitats que cal que l'empresa desenvolupi per disminuir o evitar aquells elements que puguin posar en risc la salut causats del treball), caldria afegir-ho com a document annex. Tota empresa, independentment del número de treballadors, ha de tenir un pla de prevenció de riscos laborals per tant, no podem oblidar-lo.
Aquest enllaç t'ajudarà a situar-te millor en aquest apartat de la prevenció de riscos: Prevenció Riscos Empresa Nova Creació.
Per decidir quina forma fiscal és la més adequada dependrà dels objectius, dels nombre de socis, de l’activitat, finançament, fiscalitat, facilitat econòmica i documental de la constitució... de l’empresa. El pla d’empresa també us servirà per buscar finançament. Aquest pot arribar de vàries bandes: d'una banda, els ens públics (europeus, estatals, locals) en forma de subvencions, línies de finançament... i per l'altra, els privats (entitats bancàries, inversors...)
Recordeu que també podeu capitalitzar la prestació d’atur per utilitzar-la per a la inversió inicial. Els requisits per poder optar-hi són:
1- Tenir com a mínim tres mesos de prestació.
2- No haver capitalitzat la prestació en els últims quatre anys.
3- Acreditar que sou autònoms o que heu entrat a formar part, de manera estable, com a soci a una empresa de nova creació o en funcionament.
Una altra manera d'accedir a un altre tipus de finançament és mitjançant crowdfunding. Consisteix en l'aportació de donacions per part d'aquelles persones que estiguin interessades en invertir en el vostre projecte. Existeixen plataformes que faciliten el procés a través d'internet.
Posem un exemple: una directora de documentals vol realitzar-ne un i necessita finançament per poder-lo dur a terme. Per les vies més habituals no aconsegueix trobar la inversió per tant, decideix buscar-la mitjançant aquest sistema des d'una plataforma d'àmbit espanyol. A través d'ella, publica el seu projecte (objectiu, contingut, currículum professional, mitjans que s'utilitzaran...), el total dels diners que necessita i el temps que té per reunir-los. Imagineu 10000€ en 40 dies. En funció de cada aportació establerta, ofereix recompenses: un cartell del documental, el dvd, entrades per a la pre-estrena, sortir com a productor en els títols de crèdit... Si amb el temps establert aconsegueix reunir els diners perfecte! Sinó, i com succeeix a aquest tipus de plataformes espanyoles, el projecte a través d'aquest canal no podrà realitzar-se. Si la plataforma hagués estat britànica, en el cas de no arribar als diners sí que igualment hagués rebut els diners recollits. Per tant, és evident que no podem generalitzar les condicions del crowfunding perquè cada país té les seves pròpies.
Aquest sistema resulta interessant per aquells projectes culturals, socials... que tenen un objectiu concret i definit en el temps. Si us decanteu per aquest tipus de finançament heu de fer un estudi entre totes les plataformes existents per conèixer les condicions, quina és la que encaixa millor per al vostre projecte... Un cop escollida, cal organitzar una campanya promocional.
Actualment es podria dir que hi ha una mena de boom d'aquestes plataformes i per tant, cal que el vostre projecte destaqui entre la resta. Tornem a l'exemple de la directora del documental: és possible que no sigui l'únic documental existent en la plataforma que ha escollit. Com pot provocar que el seu tingui més ressò? Engegant la campanya promocional de la que us parlava abans: ús de les xarxes socials per difondre'l, programar un o diversos actes per presentar el crowdfunding del projecte, escriure notes de premsa a les seccions pertinents... Penseu que si, en el seu cas, són 40 dies per recollir els diners, cal una campanya estructurada amb actes que es desenvolupin durant aquests dies.
Convertir una idea en negoci no és una tasca fàcil sinó ens posem en mans de professionals que hi entenen i que, per tant, ens poden ajudar a l’hora de conèixer la viabilitat del vostre projecte i a poder-lo desenvolupar. Les cambres de comerç, organismes públics, entitats, fundacions privades tenen el seu abast departaments propis per assessorar-nos, guiar-nos, acompanyar-nos i orientar-nos des del moment que ens ronda el projecte i durant tot el procés.
- La Generalitat ha engegat una nova web (març 2015) en el que hi podem trobar tots els recursos i serveis: Servei per Emprendre.
Afegeix el teu comentari:
No sʼha trobat comentaris.