"Els que corren en un laberint, la mateixa velocitat els confón". Séneca.

I SI MARXO?

Marxar a l’estranger, ja sigui a estats membres de la Unió Europea com als de fora d’aquesta, significa iniciar un camí que s'ha de planificar i s'ha de tenir temps per fer-ho. No hi ha espai per la pressa. És un projecte que va més enllà del simple fet de preparar la maleta i viatjar a un país on ens han dit que hi ha moltes ofertes de treball. Cal que identifiquem el nostre objectiu per poder realitzar una recerca acurada i poder escollir entre les alternatives que existeixen.

De la mateixa manera que és necessari començar un procés d'autoconeixement per buscar feina a casa nostra, en el moment que ens plantegem la possibilitat de marxar, cal també iniciar el procés qüestionant-nos una sèrie de temes que ens influenciaran i ens ajudaran a l'hora de prendre la decisió.

Existeixen una sèrie de valors que hem de combinar per trobar la millor alternativa que s'ajusti als nostres interessos, aptituds, competències...

Per tant, és important començar definint el nostre OBJECTIU. I per definir-lo podem començar plantenjant-nos preguntes com aquestes:

-On m'agradaria anar i perquè?

-M'agrada més el clima càlid o el fred?

-Quant temps hi vull estar?

-Quin nivell d'idiomes tinc (competència lingüística)? Si des del principi tinc interès per un país concret, quin nivell de l'idioma tinc?

Si voleu conèixer els nivells europeus i realitzar un test d'auto avaluació: europass.cedefop.europa.eu/es/resources/european-language-levels-cefr

-País de la UE o de fora de la UE?

En funció del temps que hi volem estar, competència lingüística, formació, experiència laboral, competències transversals... les opcions s'aniran reduint i per tant, la recerca ens resultarà una mica més senzilla, ja que ens haurem de centrar exclusivament a buscar les alternatives que més s'hi ajustin.

La Unió Europea està formada per 28 països membres, dels quals 20 formen part de l’Espai de Cooperació SCHENGEN (des de 1985 formen part d’un territori que garanteix la circulació lliure de persones). Junt amb aquests 20 països s’hi han de sumar: Suïssa, Noruega, Islàndia i Liechtenstein (país que limita el número d’estrangers que poden viure-hi i treballar-hi).

Si volem marxar a un país que no forma part d'aquest tractat com ara Bulgària, Romania, Xipre, Irlanda i Regne Unit, hem de pensar que necessitarem el dni o passaport pel control de les fronteres.

ALTERNATIVES EN FUNCIÓ DELS NOSTRES OBJECTIUS:

1- Treballar.

1.1- Feina qualificada. Si busquem una feina qualificada aquesta sempre anirà lligada a la nostra formació i/o experiència laboral, a l'intenció de marxar durant una temporada llarga i, especialment, al nostre coneixement de l'idioma. Com més alta sigui la nostra competència lingüística més possibilitats tindrem per trobar aquest tipus de feina.

1.2- Feina amb baixa qualificació o sense. Aquest tipus de feina resultaria de combinar els valors de: l'intenció d'una estada curta (feina temporal), competència lingüística baixa o a millorar i pesaria més el fet de voler viure una experiència més vital però, alhora, poden treballar. Aquestes representarien per exemple el sector del turisme, au-pairs, recol•lectors de fruita...

Serà important que, si aquest és el nostre objectiu, abans ens informem de com està el mercat de treball del país on volguem marxar, les condicions laborals, salaris, cobertures de la seguretat social en quant a sanitat...

2- Practiques laborals.

Mitjançant els programes que subvenciona la UE (Erasmus+) que permeten realitzar pràctiques laborals a empreses i que, un cop acaben, existeix la possibilitat que la mateixa empresa ens ofereixi un contracte laboral.

3- Estudiar l'idioma o altre tipus de formació.

Si tenim com a objectiu millorar l'idioma, una de les opcions és marxar per estudiar-lo in situ. O bé, complementar la nostra formació universitària amb estudis de postgrau, màsters... Cada any es convoquen beques desde diversos organismes, públics i privats, però també existeixen programes de formació de la UE. També és recomanable preguntar al vostre centre d'estudis si mantenen algun tipus de conveni d'intercanvi amb altres universitats o centres internacionals.

4- Voluntariat i/o camps de treball.

Aquestes són activitats que en el cas del voluntariat l'estada mínima és de 2-3 mesos i, en canvi, el camp de treball són activitats que la durada màxima acostuma a ser d'un mes i acostumen a tenir allotjament i menjar gratis. El voluntariat o camps de treball és l'alternativa perfecte si estem interessats/des en practicar l'idioma, conèixer gent de diverses cultures, i realitzar una tasca totalment altruïsta. Son tasques de caire social, medioambiental, cultural... I també són recomenables per aquelles persones que vulguin tenir un primer contacte amb el país, amb la cultura, amb la gent abans d'establir-nos-hi per una temporada llarga.

L'important de les opcions d'estada curta és que ens permeten iniciar una xarxa de contactes que ens pot ajudar a establir-nos-hi de manera més estable. Podem conèixer algú que coneix algú que busca algú per ocupar, per exemple, un lloc de treball.

ALTRES TEMES D'ÀMBIT GENERAL QUE CAL CONÈIXER.

1- Habitatge. On volem viure: residència, compartir pis, viure sol/a...

2- Sanitat. Què cobreix la sanitat del país on volem anar. Condicions i requisits de la Targeta Sanitària Europea: www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/Asistenciasanitaria/DesplazamientosporE11566/TSE2/index.htm

3- Informar-nos de la prestació d'atur, en el cas que la cobreu. Cal informar al SEPE (inem) perquè un cop esitgueu fora, la seguiu cobrant al país de destinació. Aquest enllaç us servirà per conèixer els formularis que necessiteu per certificar la vostra situació en el tema de les prestacions: europa.eu/youreurope/citizens/work/social-security-forms/index_es.htm

3- Documentació que cal que portem.

• Passaport/dni (si l'estada que volem fer és llarga, encara que estiguem a la UE i ens permeti la mobilitat lliure dels ciutadans, sempre aconsello portar a mà el passaport que és universal i mai podem tenir cap problema). Evidentment fora de la UE i depenent dels països no només necessitarem el passaport sinó també algun tipus de visat (d'estudiant o de treball).
• Certificat d'antecedents penals o bona conducta (hi ha feines o tipus de voluntariat que el demanen).
• Receptes de medicament (indicar el concepte genèric).
• Targeta Sanitària Europea.
• Fotocòpies compulsades del títol universitari, fotocòpies dels títols dels cursos que hàgim realitzat.
• Fotocòpia de la partida de naixement / llibre de família.
• Fotografies.
• CURRICULUM I CARTA DE PRESENTACIÓ / MOTIVACIÓ. Cal que ens informem quina és l'estructura del cv que té cada país. L'EUROPASS és el model genèric de la UE però, si hem d'enviar el nostre c.v directament a una empresa o mitjançant una web d'ofertes de treball del país de destinació cal fer-ho seguint els seus models. I no és el mateix la tipologia de cv de França que, per exemple, la del Regne Unit.
• Compte bancari. Si tenim intencions d'estar-nos-hi una bona temporada cal que ens informem de les opcions que tenen els bancs per obrir un compte. Penseu que si firmeu un contracte de treball, és imprescindible tenir-ne un. Actualment els bancs ofereixen comptes bàsics pensats per poder ingressar-hi la nòmina i realitzar les accions més senzilles (com treure diners). Tampoc estaria de més preguntar al vostre banc d'aquí, si té sucursal allà on marxeu.

Malgrat que tota aquesta documentació cal portar-la físicament, us aconsellaria que us l'enviessiu adjuntant-la al vostre correu electrònic perquè d'aquesta manera, si la perdeu o us roben, sempre hi podreu accedir des de qualsevol lloc mitjançant internet.

A l'octubre de 2013, el Parlament europeu va aprovar la creació de la targeta electrònica per a professionals qualificats que permetrà agilitzar la mobilitat per als països de la UE.

FORA D'EUROPA

Si la idea que us ronda pel cap és marxar cap a un país fora d'Europa el primer que s'aconsella és demanar informació dels requisits necessaris al cònsul o ambaixada en qüestió. Quan comenceu a buscar informació, intenteu fer-ho en primer lloc per organismes oficials (ambaixades, consulats, governs...).

De manera general cal:

1-El passaport o visat.
2-Inscripció a l'oficina consular.
3-Sol·licitud del permís de treball o de residència.
4-Acreditar que es té un lloc de treball o bé, que es tenen els recursos econòmics per mantenir-se durant l'estada (si no s'ha marxat amb cap contracte firmat).

Si el que es vol és estudiar, existeixen programes de mobilitat internacional com l'Erasmus Mundus destinat aquelles estudiants o professors amb estudis superiors, el Programa de Cooperació Catalunya-Quebec, entre d'altres.
És importantíssim saber si l'estat espanyol té un conveni que garanteixi l'atenció sanitària perquè sinó existeix, totes les despeses aniran a càrrec nostre.

La web, www.empleo.gob.es/movilidadinternacional/?utm_content=bufferb2c45&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer, us aportarà informació general i recursos / enllaços en funció del país europeu i fora d'Europa.